Arriba la vespa asiàtica!

2017-10-16 16:34

  

             Niu de vespa asiàtica, a Berga, l'octubre de 2017

La vespa asiàtica (originària del sud est d’aquest continent) va arribar accidentalment a França al 2004, on probablement va arribar en el carregament d'un vaixell, i des d’aleshores s’ha anat estenen per gran part d’aquest estat. Va arribar a Euskadi l’any 2010, travessant la frontera francesa per Irun. A Catalunya hi és des del 2011, i de moment es pot trobar en comarques del centre i nord del país.

Per les persones no és més perillosa que una vespa autòctona, ni és més agressiva, ni la picada és més dolorosa. No és una amenaça per a la salut de les persones.

Però tot i no ser una espècie perillosa per a la salut i el benestar humà, si que ho és per la  biodiversitat i l’apicultura, ja que desplaça les vespes autòctones i caça centenars d’abelles diàriament per alimentar les seves larves. I les abelles, a més de ser una espècie de gran interès apícola, també és molt important per la seva capacitat de pol·linitzar la ­flora autòctona, realitzant una funció de vital importància en el manteniment dels nostres ecosistemes.

Com identificar la vespa asiàtica, comparant-la amb una vespa autòctona

• La vespa asiàtica té les potes grogues. L’autòctona, marrons.

• La vespa asiàtica té la part central del cos i bona part del cap de color negre. L’autòctona tendeix més al marró.

• La vespa asiàtica només té l’extrem de l’abdomen de color groc. L’autòctona té més de la meitat de l’abdomen de color groc.

A l'esquerra, la vespa asiàtica, i a la dreta, l'autòctona

       A l'esquerra, la vespa asiàtica, i a la dreta, l'autòctona

Els nius també són diferents: en el cas de les vespes autòctones, els vespers són petits, es construeixen acoblant-se a racons (sota teules, en forats als arbres) i hi viu una quantitat reduïda d’individus. En el cas de la vespa asiàtica, els nius són molt grossos, pengen d’arbres o teulades i estan ocupats per centenars de vespes. Estan formats per un material que recorda al paper maixé, elaborat a partir de ‑bres de fusta i la pròpia saliva de les vespes. Són esfèrics o en forma de pera, i poden assolir dimensions de fins a 1m d’alçada i 0,80cm de diàmetre.

Tenen un únic orifci d’entrada i sortida.

Si es detecta un niu cal que ens podem en contacte amb els agebts rurals, o contactar amb l’administració local del municipi on es detecti

                                 Detall del niu