Els nostres amics, els ratpenats

2015-07-23 22:54

Són mamífers molt especialitzats: a la nit, i són els únics que volen. Les ales estan formades per una membrana situada entre els dits davanters, molt allargats. I descansen de cap per avall

Les primeres espècies existeixen des de fa 70 milions d’anys. Van conviure amb els dinosaures.

Utilitzen l'ecolocalització per orientar-se. Emeten sons, els ecos dels quals els informen amb precisió d’on es troben els obstacles i les preses que cacen. És tant precís que poden distingir filferros de 0,3 mil·límetres a més d'un metre de distància i caçar insectes que mesuren 3 mm de llarg. Els sons emesos solen ser a una freqüència tant alta que no són perceptibles per la nostra oïda però sí que els podem estudiar amb detectors d’ultrasons.

Per hivernar busquen refugis tranquils on reposar cap per avall, així tot i que el seu cos baixa tant de temperatura (se situa entre 0 i 10 ºC) poden irrigar el cap. En aquesta època són molt vulnerables a qualsevol pertorbació de l’indret, per això no s’han de molestar!

A la primavera busquen refugis càlids per a formar-hi les colònies de cria. Les femelles tenen una o dues cries que durant les primeres setmanes s’aferren a l’abdomen de la mare tot el temps i es dediquen a mamar, mentre la mare segueix amb les seves activitats quotidianes.

A Catalunya trobem 28 espècies que habiten diferents ecosistemes.

Com que són espècies vulnerables als canvis i impactes del seu hàbitat s’utilitzen com indicadors biològics de qualitat ambiental.

S’alimenten d’insectes (per tant eviten plagues a camps i molèsties a persones sensibles a la pesència d’insectesfent-nos la vida més agradable). Mengen 1000 insectes en una hora, aproximadament 1 kg a l’any cada ratpenat.

No ataquen persones, només poden mossegar si els agafes amb les mans i els emprenyes més del compte. I si mosseguen et poden transmetre alguna malaltia o patogen. Només una espècie de les més de 1000 que hi ha al món pot xuclar sang, i és sud-americana.

Però les persones amenacem la seva supervivència destruint o pertorbant el seu hàbitat de cria o repòs (coves, cavitats d’arbres vells, restes de construccions humanes, zones naturals tranquil·les...) i enverinant-los amb insecticides o productes tòxics que aboquem al medi.

Als Països Catalans és un animal simbòlic des que el rei Jaume I explica en el seu Llibre dels Fets que un ratpenat evità una desfeta de la Corona d'Aragó a la vora de Borriana i permeté la conquesta de València. Explica la llegenda que una nit en que l’exèrcit català assetjava la ciutat, es va sentir un fort temperi que va alertar els soldats, i els feu preparar-se per si calia combatre. Es va sorprendre llavors l’exèrcit moro acostant-se sigil·lós al campament de Jaume I, i es va poder repel·lir l’atac i acabar de conquistar la ciutat. Investigant l’origen del soroll que va alertar la tropa van descobrir que havia sigut un ratpenat donant cops a un timbal i fent caure objectes per alertar de l’aproximació de l’enemic. Des de llavors trobem ratpenats formant part de molts escuts de pobles de parla catalana com València, Palma, Fraga i moltes altres viles. A l’escut de Barcelona hi formà part fins a inicis del S.XX. També forma part d’escuts d’entitats culturals, esportives, etc. 

—————

Retorna