MITOLOGIA DE LA VIA LACTIA

La via làctia és la galàxia espiral en què es troba el nostre sistema solar (el sol i els planetes que orbiten al seu voltant). A part del sol pot estar formada per entre 200.000 milions i 400.000 milions d’altres estrelles.

Totes les estrelles que veiem en el cel (sempre que no hi hagi contaminació lumínica, per això ens hem d'allunyar de zones urbanes o industrials) formen part de la via làctia, i són les que formen les agrupacions d’estrelles que anomenem constel·lacions.

L'aspecte lletós i difuminat de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la terra en qualsevol nit serena sense lluna, va originar que els grecs la bategessin amb el nom de via làctia, és a dir camí de llet.

Segons la mitologia, Hera era la muller de Zeus, rei dels déus de l’Olimp. Zeus era conegut per les seves aventures amoroses i les seves amants. Tant li feia entabanar deesses com dones mortals. A Hera no li feien cap gràcia les aventures del seu marit.

Zeus va seduir a la desprevinguda Alcmena, una dona mortal filla d’un rei. Zeus va adquirir la forma del seu marit i va aconseguir tenir sexe amb ella, que va caure a la trampa i es va quedar embarassada. Quan Alcmena estava embarassada, Hera va intentar evitar que el fill naixés lligant les cames d’Alcmena amb nusos. El fill no podia néixer, i l’embaràs va durar 10 mesos. Al final Alcmena, després de patir molt va parir i va tenir un fill: Hèracles. A Hera per tant li va tocar ser la madrastra d’Hèracles però l’odiava. El nom Hèracles significa “glòria d’Hera” i va ser anomenat  així en  honor a ella, per intentar calmar  la ira de la deessa Hera.

Hera va mantenir sempre un profund rancor cap a  Hèracles i no el volia veure ni en pintura. Zeus volia que Hèracles mamés de Hera, ja que el fill de Zeus no podria assolir honors celestials ni esdevenir immortal si no mamés del pit de la deessa Hera, enlloc de mamar de Alcmena, una mortal, però Hera no ho volia de cap manera.

Hermes, missatger dels déus de l’olimp, va portar hèracles amb hera, i el va posar al seu pit aprofitant que ella dormia. Hèracles, que era nounat però ja tenia molta força,  va xuclar  tant com va poder  i va provocar un excés de llet, que es va desbordar de la seva boca i es va vessar pel cel, constituint des d’aleshores la via làctia, “camí de llet”!!

Algunes de les constel·lacions del firmament (agrupacions d’estrelles definides des de l’antiguitat), es localitzen en l’eclíptica, la trajectòria que el sol descriu durant un any al voltant de la terra, i es poden veure uns mesos al llarg de l’any, ja que cada una es troba en un sector del cel. Tradicionalment se n’han citat 12, i són els 12 signes del zodíac. Cada una d’aquestes constel·lacions té una bonica llegenda que ens ha arribat des dels temps de l’imperi grec, forjada per la forma que els grecs han volgut veure en cada constel·lació i les moltes creences i gran cultura que posseïa aquesta formidable civilització de la que en som en part hereus.